Com va ser el TCA per a mi

Em dic Lucía i actualment tinc 21 anys, pero tot va començar quan tenia entre 7 i 8 anys, que tenia una amiga que estava pasant per un TCA i junt amb altres persones em feien comentaris sobre si havia de estar més prima. En aquella etapa només tenia pensaments i no vaig arribar a fer res.

Als 12 anys vaig començar una etapa d'atracons, amb la cual vaig pujar molt de pes fins al punt de fer-me comentaris comparant-me amb animals com foques, porcs, etc. Un altre cop, peró, no vaig fer res físic només eren pensaments.

Tot va canviar als 15 anys, quan jo tenia un xicot que em feia comentaris sobre que havia d'aprimar-me i em comparava amb les noies que li apareixien a les xarxes socials. Quan em va deixar vaig associar-ho amb que era per com em veia i vaig començar a deixar de menjar i vaig aprimar molt. Aixó va empitjorar als 16 anys, que vaig patir un abús sexual i vaig empitjorar el meu TCA, deixant de menjar, vomitant el que menjava i m'autolesionava.  Fins que un dia la meva mare em va portar amb una nutriconista que em va dir que si seguia així em quedava una setmana de vida. Així doncs, em van ingresar 10 mesos on em vaig sentir molt sola, peró allà vaig conèixer a molta gent i vaig millorar amb terapies en grup, etc. 

Quan vaig millorar em van traslladar a un centre de dia, ITA Tarragona, i començar a fer vida normal de nou em va ajudar, i al any em van donar d'alta i vaig anar a Granada a estudiar. Peró la soletat va fer que tingués una recaiguda de nou i vaig tornar a Tarragona i vaig estar dos anys més al centre. On encara continuo recuperant-me i aprenent a deixar de focalitzar els meus problemes en el menjar.

Al meu jo del passat m'hagués dit que no estic sola, que la gent por ajudar-me, que la meva vida no s'acaba per sentir-me sola i que no necessito aprimar-me per agradar-li a la gent.